Oda a la malenconia

Oda a la malenconia
John Keats
1795-1821

Voz: Marta Salvador Torras
Duración: 3:30
Música: Tom Fahy (cc:by-sa)
Audiollibre gratis


Descargar gratis

Oda a la malenconia
John Keats

No, no, no vagis al riu de l’oblit,
ni exprimeixis l’acònit púrpura,
Desitjant el seu verinós vi.
Ni deixis que el teu pàlid front sigui besat
Per la nit, rubí raïm de belladona.
Ni fagis el teu rosari amb fruites del bosc
Ni deixis que l’escarabat ni l’arna visquin a la
teva trista ment
Ni que l’òliva pernoctadora sigui
una companya en els misteris de la teva tristesa sense fi:
Perquè l’ombra a l’ombra torna, adormida.
I afoga la vigília angoixant de l’ànima.

Però quan la malenconia arriba,
Repentina des del cel com un núvol ploraner,
Que rega les flors cuidades pel sol.
I abril amaga el verd turó en una mortalla.
Aleshores eixuga la pena en una rosa del matí.
O en el salat arc de San Martí de les ones marines.
O en la riquesa rodona de les peonies
O si la teva amant la seva abundosa ira mostra
Pren la seva mà i deixala tronar
I mira el profund dels seus incoparables ulls.

Amb la bellesa viu, bellesa que morirà:
I amb la joia del seu dit que sobre els llavis
sempre diu adéu,
Desitjant l’’adéu i amb plaer dolorós
L’abella es torna verí,
Doncs al temple del desig amb el seu vel,
la malenconia és sagrada,
Encara que només la pot veure aquell que amb infatigable
llengua menja el raïm fatal de la joia.
La seva ànima provarà la tristesa del seu poder
I l’exposarà entre els seus ennuvolats trofeus.


(Traducció del inglès de Marta Salvador)

Leer el resto de esta entrada »

L’auca del Senyor Esteve

L’auca del Senyor Esteve
Santiago Rusiñol
Voz: Marta Salvador Torras
Duración: 6 Horas 6 Minutos
Música: Torley on Piano (cc:by-sa)
Audiollibre

Download: 2 Euros

SANTIAGO ROSINYOL
L’auca del senyor Esteve

L’auca del senyor Esteve és la novela clau del modernisme català. Ja a la seva época va gaudir d’una gran repercusió ja que es va emmarcar dins el moviment de la Reinaxença catalana, a les darreries del segle XIX, que marcava la fi simbòlica de la decadencia política i cultural del país respecte a Espanya. El modernisme però va esclatar a tot Europa. Va néixer en contraposició al classicisme i pregonava la imaginació creativa, rompre les linees acadèmiques i la representació subjectiva de la realitat.

A l’auca del senyor Esteve, de l’any 1907, aquesta dicotomía, creativitat versus academicisme, és representada per la dualitat artista-societat. La vida del senyor Esteve és l’eix per dibuixar un retrat costumista dels valors d’una classe social que aleshores naixia: la petita burguesía catalana. El treball, és representat com a conductor de la cotidianitat, l’austeritat i l’autorrepresió, com a regles de comportament. És a dir tot, allò que tradicionalment s’identifica amb el concepte de “seny”. Són valors que es contrapossen a la creativitat, esponteneitat i l’alegria pròpies de la “rauxa”, representada en el fill del senyor Esteve: en Ramonet, artista de la familia en que el propi Rusiñol emmiralla la seva personalitat. Ell va néixer a l’any 1861 al barri de Ribera de Barcelona, on la familia era propietaria d’una botiga de fils. Santiago hi va treballar desde la seva adolescencia. Ell sentia una forta vocació artística, però l’avi, el cap del clan, sempre s’hi va opossar. Quan aquest va morir, el jove Santiago, va abandonar la botiga i es va dedicar allò que realment dessitjava: la pintura i la literatura. L’autor, doncs, se serveix d’aquesta experiencia personal per a construir la novela, en que fa un retrat irònic i amb molt sentit de l’humor, ratllant la parodia dels personatges, alhora que idealitza la vida d’artista.

Rusiñol es va comportar com un esplèndid fill del modernisme: bohemi, alegre y divertit. Quan es va poder dedicar a la seva doble vocació, l’escripura i la pintura, es va convertir en el major representant de la vida bohemia a Barcelona, Organitzador de les grans festes modernistes a Sitges, visitant dels baixos fons del barri del port a on prenia notes i en dibuixava els paisatges. Fins i tot va viatjar a Paris, a Montmatre, com manava l’estatut bohemi del tombant de segle. On per cert, va descobrir la pintura del Greco vivament reclamada per les vanguardes artístiques del segle XX.

Santiago Rusiñol va deixar un gran llegat, reflexe de la seva energia creativa, energia aprofitada fins al final de la seva vida, l’any 1931, quan pintava els jardins d’Aranjuez. En vida, cada any organitzava una exposisió de pintura a la mítica sala Parés de Barcelona amb el seu amic, l’ilustrador, Ramon Casas. Destaca també per la seva extensa obra literaria: numeroses peces teatrals i novel-les, entre les que se situa i destaca l’Auca del Senyor Esteve.

El vampir

vampir.
El vampir
Charles Baudelaire
Voz: Marta Salvador Torras
Duración: 1:40
Música: Sikos (cc:by-sa)
Descarga gratis

Descargar

Tu, qui com una ganivetada

Dins, el meu cor gemegós vas entrar

Tu, qui fort com una porcada

de dimonis, vas venir boja y ornada.

Del meu esperit humiliat

Vas fer el teu llit y el teu regne

Infame a qui estic lligat

Com el pres a la cadena.

Com al joc al jugador

Com a l’ampolla el bebedor

Com als paràsits la carronya

Maleït, maleït siguis.

Vaig pregar a la ràpida espasa

Que em donés la llibertad

Vaig dir al perfid verí

Que allunyés ma maldad

L’espasa i el verí em van rebutjar

No et mereixes que set lliberi

De la teva esclavitud maleïda.

Idiota, si del seu domini

Et lliberessin els nostres esforços

Els teus petons resucitarien

El cadaver del teu vampir.

Charles Baudelaire

(Traducció del francès de Marta Salvador)

Poemas

EnllaPoemas
Joan Maragall
Voz: Marta Salvador Torras
Duración: 40 Minutos
Música: Ehma (cc:by-sa)



Precio de la descarga : 1.50 Euros

Descargar gratis otro poema

Joan Maragall/Enllà

Poeta y escriptor clàssic català. Va néixer a Barcelona l’any 1860 i va morir a la mateixa ciutat el 1911. Maragall, era l’hereu d’una acaudalada família textil. Desde jove va sentir una fervorosa pasió artística que el va abocar a la literatura. El primer premi que va guanyar va ser a l’any 1881 va guanyar els Jocs Florals de Badalona. Encara que es va llicenciar en Dret i, en contra de la voluntat familiar, va seguir cultivant la seva activitat literaria. Al tombant de segle part de la burgesia es va sentir identificada amb el nacionalisme català naixent i amb les idees modernistes representades en arquitectura per Antoni Gaudí, i intimament lligades al romanticisme europeau. Joan Maragall va representar nova ideologia i la va intelectualment amb la seva obra.

Els poemes compilats per audio-libro.com formen part d’Enllà, un recull poemes de 1906 i de Seqüències de 1911, l’últim any de la seva vida.

Descargar otro poema en ivoox.com