História d’un cavall

Precio de la descarga : 2 Euros                  Descargar Ahora

HISTÒRIA D’UN CAVALL.

Lleó Tolstoi és un escriptor clàssic, autor de Guerra i Pau (1869) i Anna Karenina (1867), obres de la Literatura Universal. Noble (pertanyia a la noblesa) extrametropolità (de l’enton rural), va viure en l’ambient luxós de l’aristocràcia russa de les grans ciutats (eminenment no rurals), ambient que reflexa a les seves novel.les. La infantesa, l’adolescència, i la primera joventut, les va passar a la finca familiar. La trilogia “Infància” (1852), “L’Adolescència” (1854) i “La primera joventut” (1856) ho atestimonia. Allà, a la provincia de Tula, la part més oriental del país, on havia nascut es va retirar i hi va morir als 82 anys. En aquest exili de vellesa hi va canalitzar filantropicament les seves inquietuds envers els problemes socials. Va fundar una escola, on ell mateix, amb òbvia voluntat pedagògica, instrueix a la quitxalla de la contrada. A més va escriure faules i contes per als infants, dels que Història d’un cavall n’és un bell exemple.

Història d’un cavall, de 1864, és el relat de Pigat un animal de raça pura. Tot i el seu inqüestionable i respectat origen (de pura raça, recalque-m’ho), Pigat devalla en irremediable decadència en un destí de fatalitat. Però pel nostre delit, el capvespre d’una vida és el punt de partida per reflexionar sobre el món dels homes, l’amistat, la lleialtat, la pietat, o la ressistència pacífica davant l’infortuni. La filosofia de Tolstoi, que transpira per cadasquna de les imatges poroses de les seves històries, ’influència les més importants personalitats del segle XX com ara Gandhi o Martín Luther King. Per llogar-hi cadires.

Lleó Tolstoi
Realismo
Audiollibre

Descargar Historia de un caballo de León Tolstoi

Estatuto de Autonomía de Cataluña
Audiollibre
291 ficheros navegables
Especial Oposiciones
Voz: Marta Salvador Torras
Duración: 5 Horas
Textos Legales

Precio de la descarga : 2 Euros

La Generalitat de Catalunya estableix L’Estatut d’Autonomia de Catalunya com “la norma institucional básica. Defineix els drets i deures de la ciutadania de Catalunya, les institucions polítiques de la nacionalitat catalana, les seves competències i relacions amb l’Estat i el finançament de la Generalitat de Catalunya.”
L’Estatut d’Autonomia ha estat l’eina legislativa que ha acompanyat les intitucions gubernamentals representatives del catalanisme des de principis de segle XX. L’any 1919 els diputats de la Mancomunitat de Catalunya i els parlamentaris catalans van redactar les Bases per l’autonomia de Catalunya, abortades per l’esclat de la dictadura de Primo de Rivera, Tot i així les Bases van significar un referent per l’Estatut de 1932 en el marc de la Segona Republica, aprovat per la Generalitat y les Corts Espanyoles. Durant la dictadura franquista tota llibertat i autonomia va ser reprimida. L’Estatut va ser l’eix vertebrador de la lluita contra la represió a Catalunya, Finalment l’any 1978 es va redactat L’estatut de Sau, aprovat per les Corts y per la Generalitat de Catalunya, el 1979. Aquest ha estat substituit per la proposta de 2006, redactada a Miravet, sotmesa a referéndum el 18 de juny de 2006 i pendent d’aprovacio pel Tribunal Constitucional de l’Estat.

Descargar

Colección: Textos Fundamentales

Más textos legales para oposiciones

Audiollibres

El vailet del Pa i
Els qui ho miren i els qui hi van
Narcís Oller
Voz: Marta Salvador Torras
Duración: 37 Minutos
Música: Torley on Piano (cc:by-sa)
Imagen: flickr Commons

Precio de la descarga : 2 Euros

Descargar ahora

Narcís Oller és un dels Grans autors de la Reinaxença, Oller per la novel.la Jacint Verdaguer, amb poesia, Ángel Guimerà, per  al teatre van significar per a la llengua catalana entrar en la modernitat literària. Oller va i introduir el naturalisme francès amb “Croquis al Natural” volum de contes al qual pertanyen (1879) “El vailet del Pa” i “Els qui ho miren i els qui hi van”. I que continuaria amb els titols de ficcio de la “Papallona” (1882), “l’Escanyapobres” (1884),  “La Bogeria” (1898) o “Pilar Prim” (1906),

Oller va assumir les tesis estètiques naturalistes després de la lectura de l’obra d’Émile Zola. La novel.la com a reflexe fidedigne de la realitat social i el protagonisme necessari de la burguesía urbana com a simbol de la, sovint injusta, nova societat industrial. El Naturalisme cruel, queda ven retratat  per l’artista al “Vailet del Pa”. Per molt amics que siguin els joves protagonistes, per molt que juguin sota l’aixopluc de la inocència dels infants, el món dels adults, simbolitzada  per la diferència de classe i els diners, els acabarà separant irremediablement.

Forani, nascut a Valls a l’any 1846, es va introduir a l’intelectualitat de Barcelona, i ja no se’n va moure fins a la seva mort al 1930. Gràcies a l’influència del seu cosí, el crític Josep Ixart lliscava sense entrevancs per les institucions gestores del moviment de la Reinaxença: els Jocs Florals, el grup de Lo Gay Saber o les tertúlies del Cafè Suis.  Amb la seva obra va assolir un gran prestigi al món de les lletres catalanes, llengua que reivindicà com a símbol unió i vehícle de culura.

Audiollibres en català

Naturalismo literario

Realismo literario

Descargar este audiolibro

Salpicada de luna llena
María José Hernández
Voz: Marta Salvador Torras
Duración: 4:24
Música: Mikel Urtasun
Audiolibro gratis

Descargar audiolibro

“Salpicada de luna llena” escrito por Maria José Hernández Hernández, es el relato que da nombre a su primer libro. Un mosaico de imágenes y de ideas unidas con piezas precisas. Palabras nutridas de dobles sentidos, estímulos para el crecimiento personal, que inducen a la meditación, para notarnos que nunca, nunca se camina solo en el río de la vida “formas parte de un universo completo que se envuelve a sí mismo, en un abrazo, eterno, calido y hermoso”.

Maria José, tiene tres hijas y una gata parda. Logró acabar Derecho y estudió guión de Cine y Televisión, para encontrar su vocación de escritora años más tarde. Ha colaborado además con diferentes medios: la revista la Káskara Marga y El Celador, en el periódico El Día, de Tenerife y en La Voz, de Palma. “El fotógrafo” fue emitido en el programa de la Cadena Ser “La linterna” aparece y aparece recogido en el volumen Cien relatos geniales.

Todos los relatos de Salpicada de luna llena. Visita la página!

Audiolibros gratis

Salpicada de Luna llena

Texto completo

Salpicada de luna llena… llena de olvidados senderos que a mi memoria llaman… llaman voces suspirando mi nombre y cada letra se convierte en una nota… nota mi corazón la caricia tenue de lo que no se nombra, el suave contacto de los sentimientos vertiéndose en el fondo del alma… alma que vuelas y te confundes entre los rayos de sol que, atravesando el verde laberinto del bosque, descienden hasta el suelo… suelo caminar dormida entre sueños buscando algo que nunca encuentro… encuentro absurdo pensar que todo acaba cuando la realidad es que siempre comienza… comienza a cerrarse el círculo cuyo trazo dibujó el tiempo… tiempo de amar sin recuerdos, sin palabras ni nombres, porque el amor no tiene siluetas ni formas… formas parte de un universo completo que se envuelve a sí mismo en un abrazo eterno, cálido y hermoso… hermoso sería ser siempre conscientes de que nada es como a nuestros sentidos les parece… parece ser que en esta noche todas las noches se funden y las respiraciones de todos los seres se confunden en un único hálito de vida; palpitando el ulular del ave nocturna en el interior del insecto que, creyendo que la luz de mi dormitorio es la del día, bate sus alas y volando en el interior de mi cerebro provoca la transformación de mis pensamientos que, atravesando veloces la oscuridad, encuentran el canto eléctrico de los grillos rompiendo el silencio en mil pedazos de cristal multicolor que, unidos en caprichoso desorden, alegran los ventanales de una iglesia; y así la iglesia se torna águila alzando el vuelo de sus campanas hacia el infinito azul… azul es la mirada del niño que se asoma a través de los ojos del hombre de generosa nobleza y palabras que desde el corazón fluyen… fluyen los ríos desde pequeños manantiales, bulliciosos como infantes, cobrando fuerza a cada paso, creciendo ante cada roca que ingenua cree obstaculizar su incesante marcha hasta el vasto océano donde, tras azaroso viaje, al fin se serenan y dejándose arrastrar hacia desconocidas profundidades, funden su dulce frescor de transparente cristal entre algas, yodo y sal… sal hacia el paisaje que envuelve e inunda cada molécula de lo que erróneamente denominas tu ser y cierra tras de ti, de una vez y para siempre, todas las puertas que creíste protegían tu intimidad, porque no existe tal intimidad, ni tales puertas, ni tal ser, ni tal necesidad de protección. Disuelve tus sentidos antes de que el último sueño lo haga por ti y permítete zambullirte en el océano de vida que no conoce palabras como principio o fin, que nada sabe de humanos conceptos como dentro o fuera… fuera de toda duda quedan mi sinceridad y mi convicción cuando este corazón se inunda de sentimientos de afecto y comprensión, o de lágrimas que ansian barrer el sufrimiento de un mundo incompleto en su ignorancia, de una humanidad confusa y perdida en su propio laberinto inexistente, de mentiras y engaños salpicada… salpicada de luna llena…

Descargar

Literatura española

Oda a la melanconía
John Keats
1795-1821
Voz y traducción:
Marta Salvador Torras
Duración: 3:31
Música: Tom Fahy (cc:by-sa)
Descarga directa gratis

¡Descargar ahora!

Català

John Keats

John Keats está considerado uno de los grandes poetas británicos. El destino no havia designado para él, el mundo de la cultura. Había nacido en el Londres de 1795. Empezó muy joven como aprendiz de cirujano y se licenció en farmacia. Estudió literatura de forma autodidacta. En seguida se identificó con las corrientes estéticas más modernas: el rechazo a la sociedad burguesa, el retorno a la vida natural, el uso del lenguaje emocional, el culto a la muerte y a la noche. Es decir, con el romanticismo. Después de sus primeros trabajos la fortuna le sonrió y entró en el círculo de Shelley y Lord Byron, los poetas por excelencia del movimiento que lo introdujeron en el selecto mundo de los literatos.

Después de conocer a los más brillantes autores del Romanticismo y gozar de su amor, la hermana de su amigo Charles, Fanny Brawne, murió joven con 26 años, como si estas experiencias fueran suficientes para nutrir su existencia. Keats fue enterrado en el cementerio no católico de Roma, también conocido como “el de los poetas”. Ya sea por auténtica o falsa modestia, en su tumba se puede leer la sentencia “Aquí descansa uno que grabó su nombre en agua”. Sabía que su paso por la vida era un espejismo, algo efímero. Era plenamente consciente que el alma y el cuerpo necesitan descansar. Shelley, al ver la tumba, exclamo que ese mausoleo “haría que cualquiera se enamorara de la muerte”. El que enamora en sí al poeta, es la idea de muerte, no el elemento material. El amigo, en un homenaje macabro y real, un año más tarde murió ahogado cerca de Nápoles, y fue enterrado en el mismo cementerio.

Volviendo al Keats vivo, apuntar que compuso unos 150 poemas. Sus mejores trabajos, los escribió cuando la muerte por tuberculosis, lo encontró el año 1821.Oda a la melancolía pertenece a esta ultima hornada lírica. Fue escrita en el año 1819 y publicada en el siguiente año. Se trata de un poema todavía discutido. Porque, aunque es un elogio a la tristeza, es paradójicamente, un canto a la vida. Proclama la necesidad imperiosa de huir de la negritud de la muerte. (No, no, no vayas al río del olvido). Pero la melancolía es un ingrediente de la vida, es la vida misma (Deseando el adiós: y con placer doloroso
La abeja se vuelve veneno). La alegría no podría existir sin la tristeza, como el día no podría existir sin la noche, porque de ella nace. Keats, lo sabe y en todo momento en sus versos está presente lo positivo junto con lo negativo (Con la belleza vive, belleza que morirá).

Oda a la melancolía

No, no, no vayas al río del olvido
No exprimas el acónito púrpura,
Deseando su venenoso vino.
No dejes que tu pálida frente sea besada
Por la noche, rubí uva de Belladona.
Ni hagas tu rosario con frutas del bosque
Ni dejes que el escarabajo ni la polilla vivan en
tu melancólica mente.

Ni que el búho trasnochador sea
Un compañero en los misterios de tu tristeza infinita
Porque la sombra a la sombra retorna, adormecida
Y ahoga la vigilia angustia del alma

Pero cuando la melancolía llega,
Repentina desde el cielo como una nube llorosa,
Que inunda las flores cuidadas por el sol
Y abril esconde la verde ladera en una mortaja
Entonces, seca la pena en una rosa de la mañana.
O en el salado arco Iris de las olas marinas.
O en la riqueza redonda de las peonías
O si tu amante muestra su fabulosa ira
Toma su mano y déjala tronar
Y mira en el profundo de sus incomparables ojos.

Con la belleza vive, belleza que morirá:
Y con la alegría, cuya mano sobre sus labios
siempre dice adiós
Deseando el adiós: y con placer doloroso
La abeja se vuelve veneno.
Pues en el templo del deseo, envuelta en un velo,
La melancolía es sagrada,
Aunque solo la ve aquel que con incansable
Paladar saborea la uva fatal de la alegría.
Su alma probará la tristeza de su poder
Y la expondrá entre sus nebulosos trofeos.

Oda a la malenconia
John Keats
1795-1821

Descargar gratis

Oda a la malenconia
John Keats

No, no, no vagis al riu de l’oblit,
ni exprimeixis l’acònit púrpura,
Desitjant el seu verinós vi.
Ni deixis que el teu pàlid front sigui besat
Per la nit, rubí raïm de belladona.
Ni fagis el teu rosari amb fruites del bosc
Ni deixis que l’escarabat ni l’arna visquin a la
teva trista ment
Ni que l’òliva pernoctadora sigui
una companya en els misteris de la teva tristesa sense fi:
Perquè l’ombra a l’ombra torna, adormida.
I afoga la vigília angoixant de l’ànima.

Però quan la malenconia arriba,
Repentina des del cel com un núvol ploraner,
Que rega les flors cuidades pel sol.
I abril amaga el verd turó en una mortalla.
Aleshores eixuga la pena en una rosa del matí.
O en el salat arc de San Martí de les ones marines.
O en la riquesa rodona de les peonies
O si la teva amant la seva abundosa ira mostra
Pren la seva mà i deixala tronar
I mira el profund dels seus incoparables ulls.

Amb la bellesa viu, bellesa que morirà:
I amb la joia del seu dit que sobre els llavis
sempre diu adéu,
Desitjant l’’adéu i amb plaer dolorós
L’abella es torna verí,
Doncs al temple del desig amb el seu vel,
la malenconia és sagrada,
Encara que només la pot veure aquell que amb infatigable
llengua menja el raïm fatal de la joia.
La seva ànima provarà la tristesa del seu poder
I l’exposarà entre els seus ennuvolats trofeus.

(Traducció del inglès de Marta Salvador)

John Keats
John Keats és considerat un dels grans poetes clàssics Britànics. Tot i així el destí no imaginava per a ell assignat el món de la cultura. Nascut al Londres de 1795, ser apartat de l’escola pels seus familiars i va començar de molt jove carrera com a aprenent de cirurgià i va llicenciar-se en farmàcia, Però va estudiar literatura de forma autodidacta. Enseguida és va identificar amb les corrents estètiques més modernes: el rebuig de la societat burgesa, el retorn a la natura, l’ús del llenguatge emocional i el culte a la mort i a la nit. És a dir amb el Romanticisme. Després dels seus primers treballs, la fortuna el va somriure i va entrar al cercle de Shelley i Lord Byron, els poetes per excel•lència del moviment, que l’introduïren al selecte món dels literats.

Després de conèixer els més brillants autors del Romanticisme i gaudir del seu amor, amb germana del seu amic Charles, Fanny Brawne, va morir jove amb 26 anys, com si aquestes experiències ja fossin suficients per nodrir la seva existència. Keats va ser enterrat al cementiri no catòlic de Roma, també anomenat dels poetes. Ja sigui per autèntica o falsa modèstia, a la tomba es pot llegir la sentència “aquí descansa un que va gravar el seu nom en aigua”. Sabia que el seu pas per la vida era un miratge, quelcom efímer. Era plenament conscient que l’ànima i el cos necessiten descansar. Shelley al veure la tomba va exclamar que aquell mausoleu “faria que qualsevol s’enamorés de la mort”. Ell, com a romàntic estava enamorat de l’idea de la mort. El que l’enamora en sí al poeta és la idea de mort, no de l’element material. L’amic, en un homenatge macabra i real, un any més tard va morir ofegat, a prop de Nàpols. Va ser enterrat en aquell mateix cementiri.

Tornant al Keats viu, dir que va composar uns 150 poemes, Els seus millors treballs, els va escriure quan la mort, per tuberculosi el va trobar a l’any 1821. Oda a la melanconia pertany a aquesta última tongada lírica. Va ser escrita el 1819 i publicada a l’any següent. Es tracta d’un poema encara discutit. Tot i ser un elogi a la tristesa és, paradoxalment, un cant a la vida. Proclama la necessitat imperiosa de fugir de la negror de la mort. (No, no, no vagis al riu de l’oblit). Però la malenconia és un ingredient de la vida, és vida mateixa, (Desitjant l’adéu i amb plaer dolorós L’abella es torna verí). L’alegria no podria existir sense la tristor, com el dia no podria existir sense la nit. El dia sempre estarà amb deute amb la nit, perquè d’ell neix. Keats, ho sap i en tot moment els seus versos és pressent allò positiu amb allò negatiu (Amb la bellesa viu, bellesa que morirà).

abogados en castellon
academias tenis mallorca
alquiler furgonetas en utrera
cosmetica ecologica
detalles boda originales
impresoras laser
mudanzas
reformas cocinas barcelona
reparacion de portatiles
Tarot amor y trabajo

L’auca del Senyor Esteve
Santiago Rusiñol
Voz: Marta Salvador Torras
Duración: 6 Horas 6 Minutos
Música: Torley on Piano (cc:by-sa)
Audiollibre

Download: 2 Euros    Descargar L’auca del Senyor Steve

SANTIAGO ROSINYOL
L’auca del senyor Esteve

L’auca del senyor Esteve és la novela clau del modernisme català. Ja a la seva época va gaudir d’una gran repercusió ja que es va emmarcar dins el moviment de la Reinaxença catalana, a les darreries del segle XIX, que marcava la fi simbòlica de la decadencia política i cultural del país respecte a Espanya. El modernisme però va esclatar a tot Europa. Va néixer en contraposició al classicisme i pregonava la imaginació creativa, rompre les linees acadèmiques i la representació subjectiva de la realitat.

A l’auca del senyor Esteve, de l’any 1907, aquesta dicotomía, creativitat versus academicisme, és representada per la dualitat artista-societat. La vida del senyor Esteve és l’eix per dibuixar un retrat costumista dels valors d’una classe social que aleshores naixia: la petita burguesía catalana. El treball, és representat com a conductor de la cotidianitat, l’austeritat i l’autorrepresió, com a regles de comportament. És a dir tot, allò que tradicionalment s’identifica amb el concepte de “seny”. Són valors que es contrapossen a la creativitat, esponteneitat i l’alegria pròpies de la “rauxa”, representada en el fill del senyor Esteve: en Ramonet, artista de la familia en que el propi Rusiñol emmiralla la seva personalitat. Ell va néixer a l’any 1861 al barri de Ribera de Barcelona, on la familia era propietaria d’una botiga de fils. Santiago hi va treballar desde la seva adolescencia. Ell sentia una forta vocació artística, però l’avi, el cap del clan, sempre s’hi va opossar. Quan aquest va morir, el jove Santiago, va abandonar la botiga i es va dedicar allò que realment dessitjava: la pintura i la literatura. L’autor, doncs, se serveix d’aquesta experiencia personal per a construir la novela, en que fa un retrat irònic i amb molt sentit de l’humor, ratllant la parodia dels personatges, alhora que idealitza la vida d’artista.

Rusiñol es va comportar com un esplèndid fill del modernisme: bohemi, alegre y divertit. Quan es va poder dedicar a la seva doble vocació, l’escripura i la pintura, es va convertir en el major representant de la vida bohemia a Barcelona, Organitzador de les grans festes modernistes a Sitges, visitant dels baixos fons del barri del port a on prenia notes i en dibuixava els paisatges. Fins i tot va viatjar a Paris, a Montmatre, com manava l’estatut bohemi del tombant de segle. On per cert, va descobrir la pintura del Greco vivament reclamada per les vanguardes artístiques del segle XX.

Santiago Rusiñol va deixar un gran llegat, reflexe de la seva energia creativa, energia aprofitada fins al final de la seva vida, l’any 1931, quan pintava els jardins d’Aranjuez. En vida, cada any organitzava una exposisió de pintura a la mítica sala Parés de Barcelona amb el seu amic, l’ilustrador, Ramon Casas. Destaca també per la seva extensa obra literaria: numeroses peces teatrals i novel-les, entre les que se situa i destaca l’Auca del Senyor Esteve.

Descargar este audiolibro

Audiollibres

Descargar

Tu, qui com una ganivetada

Dins, el meu cor gemegós vas entrar

Tu, qui fort com una porcada

de dimonis, vas venir boja y ornada.

Del meu esperit humiliat

Vas fer el teu llit y el teu regne

Infame a qui estic lligat

Com el pres a la cadena.

Com al joc al jugador

Com a l’ampolla el bebedor

Com als paràsits la carronya

Maleït, maleït siguis.

Vaig pregar a la ràpida espasa

Que em donés la llibertad

Vaig dir al perfid verí

Que allunyés ma maldad

L’espasa i el verí em van rebutjar

No et mereixes que set lliberi

De la teva esclavitud maleïda.

Idiota, si del seu domini

Et lliberessin els nostres esforços

Els teus petons resucitarien

El cadaver del teu vampir.

— Charles Baudelaire

(Traducció del francès de Marta Salvador)

Poemas
Joan Maragall
Voz: Marta Salvador Torras
Duración: 40 Minutos
Música: Ehma (cc:by-sa)

Precio de la descarga : 1.50 Euros Descargar

Descargar gratis otro poema

Joan Maragall/Enllà

Poeta y escriptor clàssic català. Va néixer a Barcelona l’any 1860 i va morir a la mateixa ciutat el 1911. Maragall, era l’hereu d’una acaudalada família textil. Desde jove va sentir una fervorosa pasió artística que el va abocar a la literatura. El primer premi que va guanyar va ser a l’any 1881 va guanyar els Jocs Florals de Badalona. Encara que es va llicenciar en Dret i, en contra de la voluntat familiar, va seguir cultivant la seva activitat literaria. Al tombant de segle part de la burgesia es va sentir identificada amb el nacionalisme català naixent i amb les idees modernistes representades en arquitectura per Antoni Gaudí, i intimament lligades al romanticisme europeau. Joan Maragall va representar nova ideologia i la va intelectualment amb la seva obra.

Els poemes compilats per audio-libro.com formen part d’Enllà, un recull poemes de 1906 i de Seqüències de 1911, l’últim any de la seva vida.

Descargar otro poema en ivoox.com
Descargar audiolibro con Poemas de Joan Maragall