História d’un cavall Kolstomero Audiollibre Leon Tolstoi Voz: Marta Salvador Torras Duración: 1 hora 27 minutos Música: Zero-project (cc:by-sa) FX: Audiolibro.org
Lleó Tolstoi és un escriptor clàssic, autor de Guerra i Pau (1869) i Anna Karenina (1867), obres de la Literatura Universal. Noble (pertanyia a la noblesa) extrametropolità (de l’enton rural), va viure en l’ambient luxós de l’aristocràcia russa de les grans ciutats (eminenment no rurals), ambient que reflexa a les seves novel.les. La infantesa, l’adolescència, i la primera joventut, les va passar a la finca familiar. La trilogia “Infància” (1852), “L’Adolescència” (1854) i “La primera joventut” (1856) ho atestimonia. Allà, a la provincia de Tula, la part més oriental del país, on havia nascut es va retirar i hi va morir als 82 anys. En aquest exili de vellesa hi va canalitzar filantropicament les seves inquietuds envers els problemes socials. Va fundar una escola, on ell mateix, amb òbvia voluntat pedagògica, instrueix a la quitxalla de la contrada. A més va escriure faules i contes per als infants, dels que Història d’un cavall n’és un bell exemple.
Història d’un cavall, de 1864, és el relat de Pigat un animal de raça pura. Tot i el seu inqüestionable i respectat origen (de pura raça, recalque-m’ho), Pigat devalla en irremediable decadència en un destí de fatalitat. Però pel nostre delit, el capvespre d’una vida és el punt de partida per reflexionar sobre el món dels homes, l’amistat, la lleialtat, la pietat, o la ressistència pacífica davant l’infortuni. La filosofia de Tolstoi, que transpira per cadasquna de les imatges poroses de les seves històries, ’influència les més importants personalitats del segle XX com ara Gandhi o Martín Luther King. Per llogar-hi cadires.
Un polític desgraciat
Monólec cómic-satíric
E. Duch y Salvat
Voz: David Espunya
Duración: 21 Minutos
Música: MusOpen (cc:by-sa)
FX: Audiolibro.org
Precio de la descarga : 1.50 Euros
E. Duch i Salvat
Un polític desgraciat, 1911
“Un polític desgraciat” és un monòleg satíric de l’any 1910, sobre la carrera de Pau Xinelles, durant la restauració borbónica. Xinelles es converteix en monàrquic fins que finalment es declarat ministre pel rei. Aquest tect és el testimoni de l’interés creixent de la societat per la política en un moment convuls. Bacelona bategava la fi del colonialisme, el pistolerisme, l’obrerisme i l’anarquisme, bombardejava la ciutat amb els seus atemptats.
De l’autor, Enrich Duch i Salvat, poques notícies ens han arribat. Sabem que va ser autor teatral i periodista català. de principis de segle. I que més tard, als anys 20, va participar en la campanya d’alliberació de Carrasco i Formiguera quan va ser empressonat durant la dictadura de Primo de Rivera.
JUDICI DE LA PREMPSA
Diumenge passat tingué lloc a la societat «La Familia Catalana» l’estrena del monólec cómic-satíric «Un polític desgraciat»original del nostre amic Eugeni Duch Salvat.
Dita obreta — que está molt ben escrita — obtingué un éxit falaguer, éssent cridat l’autor a escena en mitg d’ unanims mostres d’aprovació.
(El Poble Catalá, dia 22 de Novembre 1910)
En la Sociedad «La Familia Catalana», se ha estrenado el monólogo original de nuestro compañero en la prensa Sr. Duch y Salvat, titulado » Un Polític Desgraciat».
Dicha obrita está escrita con gran facilidad habiendo sido muy celebrados sus chistes, todos ellos de buena ley y llamado su autor al palco escénico al terminar la representación.
(Las Noticias, dia 23)
El pasado domingo, se estrenó en la Sociedad «La Familia Catalana», con halagüeño éxito, el monólogo cómico satírico «Un Polític desgraciat», del que es autor D. Eugenio Duch y Salvat.
Una fulla a la barba
Marc Extraña
Audiollibre
Voz: Anna Antoñico
Duración: 39 Minutos
Música: Eracilon & Alexander Blue (cc:by-nc-sa) Descarga Directa gratuita
MARC EXTRAÑA, és el jove autor de “UNA FULLA A LA BARBA”, nascut a Barcelona l’any 1977, licenciat en Humanitats. El seu interés per la escriptura el va dur a presentar-se al certamen de Literatura de la ciutat de Tarragona “DOMENCH GUANSE”, resultant guanyador, l’any 1995.
Si fem un resum del relat, diríem que es tracta d’una reflexió del que com a éssers humans perdem al no valorar la natura en tota la seva màgia.
En Klein, el gnom protagonista, enyora els temps en que el bosc era la seva vida i junt amb els seus companys ens volen transmetre el valor de l’amistad, la tristor de la soledat i l’enyorança cap a les seves arrels.
Estatuto de Autonomía de Cataluña
Audiollibre
291 ficheros navegables
Especial Oposiciones
Voz: Marta Salvador Torras
Duración: 5 Horas
Textos Legales
Precio de la descarga : 2 Euros
La Generalitat de Catalunya estableix L’Estatut d’Autonomia de Catalunya com “la norma institucional básica. Defineix els drets i deures de la ciutadania de Catalunya, les institucions polítiques de la nacionalitat catalana, les seves competències i relacions amb l’Estat i el finançament de la Generalitat de Catalunya.”
L’Estatut d’Autonomia ha estat l’eina legislativa que ha acompanyat les intitucions gubernamentals representatives del catalanisme des de principis de segle XX. L’any 1919 els diputats de la Mancomunitat de Catalunya i els parlamentaris catalans van redactar les Bases per l’autonomia de Catalunya, abortades per l’esclat de la dictadura de Primo de Rivera, Tot i així les Bases van significar un referent per l’Estatut de 1932 en el marc de la Segona Republica, aprovat per la Generalitat y les Corts Espanyoles. Durant la dictadura franquista tota llibertat i autonomia va ser reprimida. L’Estatut va ser l’eix vertebrador de la lluita contra la represió a Catalunya, Finalment l’any 1978 es va redactat L’estatut de Sau, aprovat per les Corts y per la Generalitat de Catalunya, el 1979. Aquest ha estat substituit per la proposta de 2006, redactada a Miravet, sotmesa a referéndum el 18 de juny de 2006 i pendent d’aprovacio pel Tribunal Constitucional de l’Estat.
El vailet del Pa i
Els qui ho miren i els qui hi van
Narcís Oller
Voz: Marta Salvador Torras
Duración: 37 Minutos
Música: Torley on Piano (cc:by-sa)
Imagen: flickr Commons
Narcís Oller és un dels Grans autors de la Reinaxença, Oller per la novel.la Jacint Verdaguer, amb poesia, Ángel Guimerà, per al teatre van significar per a la llengua catalana entrar en la modernitat literària. Oller va i introduir el naturalisme francès amb “Croquis al Natural” volum de contes al qual pertanyen (1879) “El vailet del Pa” i “Els qui ho miren i els qui hi van”. I que continuaria amb els titols de ficcio de la “Papallona” (1882), “l’Escanyapobres” (1884), “La Bogeria” (1898) o “Pilar Prim” (1906),
Oller va assumir les tesis estètiques naturalistes després de la lectura de l’obra d’Émile Zola. La novel.la com a reflexe fidedigne de la realitat social i el protagonisme necessari de la burguesía urbana com a simbol de la, sovint injusta, nova societat industrial. El Naturalisme cruel, queda ven retratat per l’artista al “Vailet del Pa”. Per molt amics que siguin els joves protagonistes, per molt que juguin sota l’aixopluc de la inocència dels infants, el món dels adults, simbolitzada per la diferència de classe i els diners, els acabarà separant irremediablement.
Forani, nascut a Valls a l’any 1846, es va introduir a l’intelectualitat de Barcelona, i ja no se’n va moure fins a la seva mort al 1930. Gràcies a l’influència del seu cosí, el crític Josep Ixart lliscava sense entrevancs per les institucions gestores del moviment de la Reinaxença: els Jocs Florals, el grup de Lo Gay Saber o les tertúlies del Cafè Suis. Amb la seva obra va assolir un gran prestigi al món de les lletres catalanes, llengua que reivindicà com a símbol unió i vehícle de culura.
Bonaventura Carles Aribau va ser poeta. És l’autor d’Oda a la patria, composició que va donar el tret de sortida al moviment de la Reinaxença i al romanticisme en català. Tot i que la seva obra poètica no és molt extensa (Ensayos poéticos” és el seu únic volum de poemes) l’activitat cultural va ser molt àmplia: periodista, (va ser un dels fundadors del diari El Europeo i La Sociedad Filosófica a l’any 1815 ), traductor, i crític literari, també.
Tanmateix Aribau es mostrava com un home amb moltes cares. A més de literat i erudit, va ser polític i economista. La seva faceta de polític, mostra que no sempre era coherent amb les seves idees. Si més no, se’l pot acusar volubilitat, si considerem que quan al 1823 va ser nomenat secretari de la diputatció de Lleida, no va dubtar en clamar a l’ordre públic. Ell mateix havia participat als moviment revolucionari de 1820, tan sols tres anys abans.
És cert que l’inici de la seva vida el dedicà a l’art i a l’aprenentatge, si més no, a la vida més pròpia de l’ànima. Va estudiar retòrica i poètica al seminari concialiar de Barcelona, ciutat on va néixer l’any 1798. A la Junta de Comerç va aprendre hidroestàtica, estàtica i física experimental. Però quan la seva mare va enmalaltir i el seu pare va exiliar-se, va llençar-se de ple al comerç i a activitats més lucratives. Va començar una exitosa carrera que culminaria amb càrrecs a Madrid com director de la casa de la moneda el 1852 o secretari de la intendencia de la casa reial i patrimoni, el 1857 . Va morir a Barcelona, a l’any 1862, per això, pobre i malat, per les coses de la vida.
En Pere i altres contes
Claudi Planas i Font
Voz: David Espunya
Duración: 3 horas 15 minutos
Música: Julien Boulier and Schwarzweiss (cc:by-sa)
FX: Audiolibro.org
Audiollibre
Barcelona 1869-1931
Claudi Planas era advocat i treballador de la Companyia de Ferrocarrils de Tarragona. També va ser secretari de l’Ajuntament de Barcelona, ciutat on va néixer a l’any 1869. Claudi Planas gaudia també d’una vessant creativa brodada a les obres Entre Muntanyes (1894) Prosa (1903) i En Pere i altres contes (Barcelona, 1919) i que responen a la corrent estètica de la Reinaxença.
En Pere i altres contes són 18 relats: “En Pere”, “Llaurant” “La flor de fajol” “Vesprada”, “La brotada”, “La ventada”, “La cadena”, “Íntima”, “Del mar”, “Classe de dibuix”, “Clar de lluna”, “El vell de la carretera”, “La primera ventada”, “Quadres”, “El pobre borriquet”, “La mort de la guatlla” “Mestre quissu” i “Drama”. 18 estampes de la vida quotidiana de la pagesia d’inici de segle XX. Val la pena aprofundir en les descripcions de Planas del món rural a nivell paissatgístic però també psiquic. Envoltats del bonic paissatge verdós, els èssers simples no tenen por pel futur, ni d’allò que no es pot veure, pel fet que no es pot temer allò que no existeix, I allò que no existeix és la cosa no palpable o no guaitable, ni amb un ull ni amb dos.
Allò que els sentits copsen és pel que s’ha de patir i estimar, Per molt dura que realitat espetegui, la fe no supleix els peus a terra.
Demo 2 :
Els autors de la Reinaxença eren burgesos, cultes urbans, i admiradors, sempre desde el plateòric, del món rural, Pocs vivien fora de les ciutats, Al camp cercaven una peça més del trencaclosques de la nova identitat catalana. Els personatges de Planas eren una fiblada de frescor a la neurosi urbana que aleshores naixia, Els literatats sortien a passejar a la muntanya, buscant la justificació pintoresca al projecte catalanista. L’Admiració per l’ens rural, potser era verdadera però va ser la llavor a la perpetuació d’un sistema turístic massiu i que, sorprenentment, liquidaria el món que recreen a les seves obres, fent brotar parcs temàtics de fauna i flora.
“Lo casament s’ efectuará aviat. Vina, t’ espero, necessito de ta bona amistat” són paraules que, idil.licament, irreflexivament, descriuen els costums dels pagesos , en aquest cas negocions matrimonials, que Carles Boix de la Trinxeria testimonia a Recorts d’un Excurisionista. Publicat l’any 1887, és un recull dels articles, apareguts a la Revista La Reinaxença, i els butlletins de l’Associacio Catalana d’Excursions Científiques i l’Associació Catalana d’Excursions, de les que Boix n’era membre. Escriptor naturalista de la Reinaxença, pertaneixia a la noblesa del Vallespir. Va néixer a Prats de Molló (1831) però s’assentà a la Jonquera per administrar les seves terres. Hi va residir fins a la seva mort l’any 1897. Els boscos i les praderies del nord eren l’escenari on observava els costums, on escoltava contes i rondalles, que somiadorament va evocar a Recorts d’un excursionista.
Boix de la Trinxeria va estudiar a Tolosa de Llenguadoc i a Barcelona, on va estar molt involucrat en l’ambient cultural de mitjans de Segle XIX. Aficionat a les tertúlies de cafè i als escacs, mantenia correspondència amb escaquistes de tot Europa. Va construir amb altres locals, com Hilario Soler o Eusebi Riu el Cercle d’Escacs, on s’hi jugaven partides a la cega. A obres com Pla i Muntanya (1888) L’hereu Noradell (1889), De ma collita (1890), Montalba (1891) ),Tardanies (1892) o L’hereu Subirà (1893), Boix dessitjava un retorn a la manera de viure, als costums, a la senzillesa de l’Antic Règim. Sense oblidar mai, però, l’il.liquidable Romanticisme, del que no se n’escapa tot el moviment de la Reinaxença.
“Quína hermosa matinada! l’ oreig es fresquet, lo cel blau sense un parrach de nuvol; se sent l’ aroma de l’ herba dallada dels prats; la cotoliva s’ enlayra refilant á gran altura; las floretas de montanya sacudeixen la rosada de la nit”. El català del segle XiX que Boix empra és completament entenedor. Un llenguatge capaç d’acostar i traspassar l’emoció al lector contemporani. Amb nostalgia i pena, alhora, perque ja no hi es tota, la realitat. Indubtablement, la vida a la Jonquera de mitjans de segle XIX ja no existeix. Bosch en els seus textos testimonia el “folclore” abans que, l’inexorable pas del temps i la modernitat el destrueixin. És el temps, que no l’espai, un mur angoixosament insalvable.
No, no, no vagis al riu de l’oblit,
ni exprimeixis l’acònit púrpura,
Desitjant el seu verinós vi.
Ni deixis que el teu pàlid front sigui besat
Per la nit, rubí raïm de belladona.
Ni fagis el teu rosari amb fruites del bosc
Ni deixis que l’escarabat ni l’arna visquin a la
teva trista ment
Ni que l’òliva pernoctadora sigui
una companya en els misteris de la teva tristesa sense fi:
Perquè l’ombra a l’ombra torna, adormida.
I afoga la vigília angoixant de l’ànima.
Però quan la malenconia arriba,
Repentina des del cel com un núvol ploraner,
Que rega les flors cuidades pel sol.
I abril amaga el verd turó en una mortalla.
Aleshores eixuga la pena en una rosa del matí.
O en el salat arc de San Martí de les ones marines.
O en la riquesa rodona de les peonies
O si la teva amant la seva abundosa ira mostra
Pren la seva mà i deixala tronar
I mira el profund dels seus incoparables ulls.
Amb la bellesa viu, bellesa que morirà:
I amb la joia del seu dit que sobre els llavis
sempre diu adéu,
Desitjant l’’adéu i amb plaer dolorós
L’abella es torna verí,
Doncs al temple del desig amb el seu vel,
la malenconia és sagrada,
Encara que només la pot veure aquell que amb infatigable
llengua menja el raïm fatal de la joia.
La seva ànima provarà la tristesa del seu poder
I l’exposarà entre els seus ennuvolats trofeus.
L’auca del senyor Esteve és la novela clau del modernisme català. Ja a la seva época va gaudir d’una gran repercusió ja que es va emmarcar dins el moviment de la Reinaxença catalana, a les darreries del segle XIX, que marcava la fi simbòlica de la decadencia política i cultural del país respecte a Espanya. El modernisme però va esclatar a tot Europa. Va néixer en contraposició al classicisme i pregonava la imaginació creativa, rompre les linees acadèmiques i la representació subjectiva de la realitat.
A l’auca del senyor Esteve, de l’any 1907, aquesta dicotomía, creativitat versus academicisme, és representada per la dualitat artista-societat. La vida del senyor Esteve és l’eix per dibuixar un retrat costumista dels valors d’una classe social que aleshores naixia: la petita burguesía catalana. El treball, és representat com a conductor de la cotidianitat, l’austeritat i l’autorrepresió, com a regles de comportament. És a dir tot, allò que tradicionalment s’identifica amb el concepte de “seny”. Són valors que es contrapossen a la creativitat, esponteneitat i l’alegria pròpies de la “rauxa”, representada en el fill del senyor Esteve: en Ramonet, artista de la familia en que el propi Rusiñol emmiralla la seva personalitat. Ell va néixer a l’any 1861 al barri de Ribera de Barcelona, on la familia era propietaria d’una botiga de fils. Santiago hi va treballar desde la seva adolescencia. Ell sentia una forta vocació artística, però l’avi, el cap del clan, sempre s’hi va opossar. Quan aquest va morir, el jove Santiago, va abandonar la botiga i es va dedicar allò que realment dessitjava: la pintura i la literatura. L’autor, doncs, se serveix d’aquesta experiencia personal per a construir la novela, en que fa un retrat irònic i amb molt sentit de l’humor, ratllant la parodia dels personatges, alhora que idealitza la vida d’artista.
Rusiñol es va comportar com un esplèndid fill del modernisme: bohemi, alegre y divertit. Quan es va poder dedicar a la seva doble vocació, l’escripura i la pintura, es va convertir en el major representant de la vida bohemia a Barcelona, Organitzador de les grans festes modernistes a Sitges, visitant dels baixos fons del barri del port a on prenia notes i en dibuixava els paisatges. Fins i tot va viatjar a Paris, a Montmatre, com manava l’estatut bohemi del tombant de segle. On per cert, va descobrir la pintura del Greco vivament reclamada per les vanguardes artístiques del segle XX.
Santiago Rusiñol va deixar un gran llegat, reflexe de la seva energia creativa, energia aprofitada fins al final de la seva vida, l’any 1931, quan pintava els jardins d’Aranjuez. En vida, cada any organitzava una exposisió de pintura a la mítica sala Parés de Barcelona amb el seu amic, l’ilustrador, Ramon Casas. Destaca també per la seva extensa obra literaria: numeroses peces teatrals i novel-les, entre les que se situa i destaca l’Auca del Senyor Esteve.
Poeta y escriptor clàssic català. Va néixer a Barcelona l’any 1860 i va morir a la mateixa ciutat el 1911. Maragall, era l’hereu d’una acaudalada família textil. Desde jove va sentir una fervorosa pasió artística que el va abocar a la literatura. El primer premi que va guanyar va ser a l’any 1881 va guanyar els Jocs Florals de Badalona. Encara que es va llicenciar en Dret i, en contra de la voluntat familiar, va seguir cultivant la seva activitat literaria. Al tombant de segle part de la burgesia es va sentir identificada amb el nacionalisme català naixent i amb les idees modernistes representades en arquitectura per Antoni Gaudí, i intimament lligades al romanticisme europeau. Joan Maragall va representar nova ideologia i la va intelectualment amb la seva obra.
Els poemes compilats per audio-libro.com formen part d’Enllà, un recull poemes de 1906 i de Seqüències de 1911, l’últim any de la seva vida.
La parada
História d’un cavall
Un polític desgraciat
Una fulla a la barba
Estatuto de Autonomía de Cataluña
El vailet del Pa i
La pàtria
En Pere i altres contes
Recorts d’un excursionista
Oda a la malenconia
L’auca del Senyor Esteve
.
Poemas
