Un politic desgraciat

septiembre 21, 2010 a 9:23 AM (David Espunya, E. Duch y Salvat, Un polític desgraciat (teatro))
Tags: , , , , , , ,

Un polític desgraciat
Monólec cómic-satíric
E. Duch y Salvat
Voz: David Espunya
Duración: 21 Minutos
Música: MusOpen (cc:by-sa)
FX: Audiolibro.org

Precio de la descarga : 1.50 Euros

E. Duch i Salvat
Un polític desgraciat, 1911

“Un polític desgraciat” és un monòleg satíric de l’any 1910, sobre la carrera de Pau Xinelles, durant la restauració borbónica. Xinelles es converteix en monàrquic fins que finalment es declarat ministre pel rei. Aquest tect és el testimoni de l’interés creixent de la societat per la política en un moment convuls. Bacelona bategava la fi del colonialisme, el pistolerisme, l’obrerisme i l’anarquisme, bombardejava la ciutat amb els seus atemptats.

De l’autor, Enrich Duch i Salvat, poques notícies ens han arribat. Sabem que va ser autor teatral i periodista català. de principis de segle. I que més tard, als anys 20, va participar en la campanya d’alliberació de Carrasco i Formiguera quan va ser empressonat durant la dictadura de Primo de Rivera.

JUDICI DE LA PREMPSA

Diumenge passat tingué lloc a la societat «La Familia Catalana» l’estrena del monólec cómic-satíric «Un polític desgraciat»original del nostre amic Eugeni Duch Salvat.
Dita obreta — que está molt ben escrita — obtingué un éxit falaguer, éssent cridat l’autor a escena en mitg d’ unanims mostres d’aprovació.
(El Poble Catalá, dia 22 de Novembre 1910)

En la Sociedad «La Familia Catalana», se ha estrenado el monólogo original de nuestro compañero en la prensa Sr. Duch y Salvat, titulado » Un Polític Desgraciat».
Dicha obrita está escrita con gran facilidad habiendo sido muy celebrados sus chistes, todos ellos de buena ley y llamado su autor al palco escénico al terminar la representación.
(Las Noticias, dia 23)

El pasado domingo, se estrenó en la Sociedad «La Familia Catalana», con halagüeño éxito, el monólogo cómico satírico «Un Polític desgraciat», del que es autor D. Eugenio Duch y Salvat.

Fuente : wikisource

Obras satíricas

Literatura catalana

Humor

Descargar este monólogo

Dejar un comentario

En Pere i altres contes

mayo 23, 2010 a 3:22 PM (Claudi Planas, David Espunya, En Pere)
Tags: , , , , , ,

En Pere i altres contes
Claudi Planas i Font
Voz: David Espunya
Duración: 3 horas 15 minutos
Música: Julien Boulier and Schwarzweiss (cc:by-sa)
FX: Audiolibro.org
Audiollibre

Demo 1 :

Precio de la descarga : 2 Euros     Descargar

Claudi Planas i Font

Barcelona 1869-1931
Claudi Planas era advocat i treballador de la Companyia de Ferrocarrils de Tarragona. També va ser secretari de l’Ajuntament de Barcelona, ciutat on va néixer a l’any 1869. Claudi Planas gaudia també d’una vessant creativa brodada a les obres Entre Muntanyes (1894) Prosa (1903) i En Pere i altres contes (Barcelona, 1919) i que responen a la corrent estètica de la Reinaxença.

En Pere i altres contes són 18 relats: “En Pere”, “Llaurant” “La flor de fajol” “Vesprada”, “La brotada”, “La ventada”, “La cadena”, “Íntima”, “Del mar”, “Classe de dibuix”, “Clar de lluna”, “El vell de la carretera”, “La primera ventada”, “Quadres”, “El pobre borriquet”, “La mort de la guatlla” “Mestre quissu” i “Drama”. 18 estampes de la vida quotidiana de la pagesia d’inici de segle XX. Val la pena aprofundir en les descripcions de Planas del món rural a nivell paissatgístic però també psiquic. Envoltats del bonic paissatge verdós, els èssers simples no tenen por pel futur, ni d’allò que no es pot veure, pel fet que no es pot temer allò que no existeix, I allò que no existeix és la cosa no palpable o no guaitable, ni amb un ull ni amb dos.

Allò que els sentits copsen és pel que s’ha de patir i estimar, Per molt dura que realitat espetegui, la fe no supleix els peus a terra.

Demo 2 : 

Els autors de la Reinaxença eren burgesos, cultes urbans, i admiradors, sempre desde el plateòric, del món rural, Pocs vivien fora de les ciutats, Al camp cercaven una peça més del trencaclosques de la nova identitat catalana. Els personatges de Planas eren una fiblada de frescor a la neurosi urbana que aleshores naixia, Els literatats sortien a passejar a la muntanya, buscant la justificació pintoresca al projecte catalanista. L’Admiració per l’ens rural, potser era verdadera però va ser la llavor a la perpetuació d’un sistema turístic massiu i que, sorprenentment, liquidaria el món que recreen a les seves obres, fent brotar parcs temàtics de fauna i flora.

Descargar gratis este cuento ahora

Audiollibres

Otros trabajos de David Espunya

En Pere i altres contes

Dejar un comentario

Recorts d’un excursionista

marzo 15, 2010 a 9:29 AM (Carles Bosch de la Trinxeria, David Espunya, Recorts d'un excursionista)
Tags: , , , , ,

Recorts d’un excursionista
Carles Bosch de la Trinxeria
Voz: David Espunya
Duración: 3 Horas
Música: Ehma & Shardik’s Walkman (cc:by-sa)
Audiollibre

Demo 1 :


Demo 2 :

Precio de la descarga : 2 Euros

Literatura catalana

Visitar el blog de David Espunya

“Lo casament s’ efectuará aviat. Vina, t’ espero, necessito de ta bona amistat” són paraules que, idil.licament, irreflexivament, descriuen els costums dels pagesos , en aquest cas negocions matrimonials, que Carles Boix de la Trinxeria testimonia a Recorts d’un Excurisionista. Publicat l’any 1887, és un recull dels articles, apareguts a la Revista La Reinaxença, i els butlletins de l’Associacio Catalana d’Excursions Científiques i l’Associació Catalana d’Excursions, de les que Boix n’era membre. Escriptor naturalista de la Reinaxença, pertaneixia a la noblesa del Vallespir. Va néixer a Prats de Molló (1831) però s’assentà a la Jonquera per administrar les seves terres. Hi va residir fins a la seva mort l’any 1897. Els boscos i les praderies del nord eren l’escenari on observava els costums, on escoltava contes i rondalles, que somiadorament va evocar a Recorts d’un excursionista.

Boix de la Trinxeria va estudiar a Tolosa de Llenguadoc i a Barcelona, on va estar molt involucrat en l’ambient cultural de mitjans de Segle XIX. Aficionat a les tertúlies de cafè i als escacs, mantenia correspondència amb escaquistes de tot Europa. Va construir amb altres locals, com Hilario Soler o Eusebi Riu el Cercle d’Escacs, on s’hi jugaven partides a la cega. A obres com Pla i Muntanya (1888) L’hereu Noradell (1889), De ma collita (1890), Montalba (1891) ),Tardanies (1892) o L’hereu Subirà (1893), Boix dessitjava un retorn a la manera de viure, als costums, a la senzillesa de l’Antic Règim. Sense oblidar mai, però, l’il.liquidable Romanticisme, del que no se n’escapa tot el moviment de la Reinaxença.

“Quína hermosa matinada! l’ oreig es fresquet, lo cel blau sense un parrach de nuvol; se sent l’ aroma de l’ herba dallada dels prats; la cotoliva s’ enlayra refilant á gran altura; las floretas de montanya sacudeixen la rosada de la nit”. El català del segle XiX que Boix empra és completament entenedor. Un llenguatge capaç d’acostar i traspassar l’emoció al lector contemporani. Amb nostalgia i pena, alhora, perque ja no hi es tota, la realitat. Indubtablement, la vida a la Jonquera de mitjans de segle XIX ja no existeix. Bosch en els seus textos testimonia el “folclore” abans que, l’inexorable pas del temps i la modernitat el destrueixin. És el temps, que no l’espai, un mur angoixosament insalvable.

Audiollibres en català

Dejar un comentario

Seguir

Get every new post delivered to your Inbox.

Únete a otros 711 seguidores