L’auca del Senyor Esteve
Santiago Rusiñol
Voz: Marta Salvador Torras
Duración: 6 Horas 6 Minutos
Música: Torley on Piano (cc:by-sa)
Audiollibre

Demo:

Preu: 2 Euros

DESCARREGAR AUDIOLLIBRE

SANTIAGO ROSINYOL
L’auca del senyor Esteve

L’auca del senyor Esteve és la novela clau del modernisme català. Ja a la seva época va gaudir d’una gran repercusió ja que es va emmarcar dins el moviment de la Reinaxença catalana, a les darreries del segle XIX, que marcava la fi simbòlica de la decadencia política i cultural del país respecte a Espanya. El modernisme però va esclatar a tot Europa. Va néixer en contraposició al classicisme i pregonava la imaginació creativa, rompre les linees acadèmiques i la representació subjectiva de la realitat.

A l’auca del senyor Esteve, de l’any 1907, aquesta dicotomía, creativitat versus academicisme, és representada per la dualitat artista-societat. La vida del senyor Esteve és l’eix per dibuixar un retrat costumista dels valors d’una classe social que aleshores naixia: la petita burguesía catalana. El treball, és representat com a conductor de la cotidianitat, l’austeritat i l’autorrepresió, com a regles de comportament. És a dir tot, allò que tradicionalment s’identifica amb el concepte de “seny”. Són valors que es contrapossen a la creativitat, esponteneitat i l’alegria pròpies de la “rauxa”, representada en el fill del senyor Esteve: en Ramonet, artista de la familia en que el propi Rusiñol emmiralla la seva personalitat. Ell va néixer a l’any 1861 al barri de Ribera de Barcelona, on la familia era propietaria d’una botiga de fils. Santiago hi va treballar desde la seva adolescencia. Ell sentia una forta vocació artística, però l’avi, el cap del clan, sempre s’hi va opossar. Quan aquest va morir, el jove Santiago, va abandonar la botiga i es va dedicar allò que realment dessitjava: la pintura i la literatura. L’autor, doncs, se serveix d’aquesta experiencia personal per a construir la novela, en que fa un retrat irònic i amb molt sentit de l’humor, ratllant la parodia dels personatges, alhora que idealitza la vida d’artista.

Rusiñol es va comportar com un esplèndid fill del modernisme: bohemi, alegre y divertit. Quan es va poder dedicar a la seva doble vocació, l’escripura i la pintura, es va convertir en el major representant de la vida bohemia a Barcelona, Organitzador de les grans festes modernistes a Sitges, visitant dels baixos fons del barri del port a on prenia notes i en dibuixava els paisatges. Fins i tot va viatjar a Paris, a Montmatre, com manava l’estatut bohemi del tombant de segle. On per cert, va descobrir la pintura del Greco vivament reclamada per les vanguardes artístiques del segle XX.

Santiago Rusiñol va deixar un gran llegat, reflexe de la seva energia creativa, energia aprofitada fins al final de la seva vida, l’any 1931, quan pintava els jardins d’Aranjuez. En vida, cada any organitzava una exposisió de pintura a la mítica sala Parés de Barcelona amb el seu amic, l’ilustrador, Ramon Casas. Destaca també per la seva extensa obra literaria: numeroses peces teatrals i novel-les, entre les que se situa i destaca l’Auca del Senyor Esteve.