Oi que la vida se’ns presenta com un calidoscopi? Diferents formes, colors de tota mena, olors, tristeses i alegries. El conjunt de relats explicats aquí ens portarà a mirar per un aparell com aquest i trobarem coses molt similars. Coneixèrem a la “MARYLIN”, que potser ens deixarà un regust amarg. Viatjarem amb en Quim, que ens durà lluny de casa. Investigarem l’assassinat en “L’HABITACIÓ 515”. Sentirem la soledat de la Yasuko a Barcelona. Fins i tot, ens farem un fart de riure amb Les Rusquillones. I un somriure ens apareixerà en el rostre amb « LA MARE VOCACIONAL ».
Narcís Oller i Moragas va ser un advocat i escriptor adaptat al Realisme i al Modernisme de l’època. Va néixer a Valls l’any 1846 i va morir a Barcelona el juliol de 1930. La seva literatura és considerada molt vitalista i captadora de la realitat, escenifiquen els impactes que es produïen en la societat urbana i rural.
Narcís Oller
L’Escanyapobres (Estudi d’una passió) és una obra ambientada en la societat rural en procés d’industrialització de finals del segle XIX. Escrita l’any 1884 i ambientada al poble de Pratbell, els tres protagonistes de l’obre, l’Oleguer, la Tuies i el Notari, encarnen amb diferents matisos el mal de l’avarícia. La novel·la que reflecteix molt curosament l’època històrica en que es trobava la societat del moment.
Les Multituts Raymon Casellas i Dou Audiollibre en català Veu: David Espunya Durada: 5 h. 20 m. Music Selection : Gelosoft Music by CC:By-Sa: Doc, Torley, T. Fahy.
Raimon Casellas va ser un periodista, crític d’art i narrador, considerat un modernista i precursor del corrent conegut com a naturalisme rural. Va néixer a Barcelona el 1855 i es va suïcidar a Sant Joan de Les Abadesses el 1910.
De la seva obra literària cal destacar «Els sots feréstecs» (1901) considerada la primera novel•la modernista. El llibre «Les multituds» és un recull d’onze contes dins d’una mateixa temàtica. L’autor fa una crítica al comportament de la multitud de masses davant dels grans esdeveniments artístics i culturals de la societat. Casellas analitza l’actitud de l’home enfrontat a situacions molt reals de la vida quotidiana.
Qui 's fica en la multitut, hi perd l'ànima.
12 Tracks
Índex
01 Proemi 02 Día de sentencia 03 Les varemes de la por 04 Exposició d’escultures 05 Els miquelets al convent – GRATIS 06 Meeting de levites 07 El simulacre de la guerra 08 Públich gelós 09 ¡Doneunos aigua, majestat! 10 Els funerals de lespasa 11 Justicia del poble 12 L’inaugural de l’estatua
Joaquim Maria Bartrina fou un poeta català fortament influït per la sensibilitat romàntica i pels corrents naturalistes i positivistes, va estudiar a Reus, a les Escoles Piesi va destacar per implicar-se en la vida cultural de la ciutat i col•laborar amb el Centre de Lectura, entitat a la que hi cedí llibres. Bartrina és un dels poetes més personals i autèntic del seu temps, oscil•la entre el materialisme racionalista més descarnat, que extreu del naturalisme més agressiu, i el sentiment i el dubte, que esqueixen el seu esperit. Perpetuines es una obra de Joaquim Maria Bertrina publicada per l’avenç a l’any 1907. Almirall va comparar a Joaquim Maria Bertrina amb el poeta Italià Leopardi, inclús el mateix Bartrina va posar un exergo leopardià a la Epístola, inclosa a Perpertuines, que va ser premiada en els Jocs Florals de 1876.
1. En Joaquim M.ª Bartrina 2. Sobre una cançó infantil 3. Supervivencies 4. Francès antic i català modern 5. En Marian Fortuny 6. Delirium tremens 7. L’ultima excentricitat 8. La musica popular 9. Pensaments i acudits 10. Amoroses 11. A Lesbia 12. Quan feia fred 13. Pobreta 14. Mai més 15. Tres faules 16. Allà d’allà 17. Epistola
Contes clàssic en temps de capitalisme salvatge Jordi Herndàndez Pons 6 Audiollibres + Ebook Gratis Voz: Pere Molina Duración: 34 Minutos
Contes clàssics en temps de capitalisme salvatge és un projecte que neix de varies necessitats: la d’emular grans autors que s’han “atrevit” abans a fer versions de contes clàssics, la de divertir-me escrivint, la de denunciar d’una manera molt personal tots els funestos esdeveniments que dia si i l’altre també ens posen a prova i, finalment, la de treballar en un projecte amb el meu amic Pere Molina, una veu magnífica.
El fruit de tot això han estat sis contes que pretenen distreure al lector i alhora fer-lo pensar. Estic convençut que aquests dos objectius són irrenunciables en narracions d’aquest tipus.
Finalment, crec que no hauríem d’oblidar que en els clàssics – adaptats o no – sempre hi trobarem respostes.
Rosa de Lima Audiollibre Àngel Guimerà i Jorge Voz: David Espunya Duración: 1 hora 26 minutos Música: Classiccat
Àngel Guimerà i Jorge (1845 – 1924); narrador, dramaturg, polític i poeta. La seva obra, tant en Castallano com en català, va ser molt destacada per unir a una aparença romàntica els elements principals del realisme, el va fer un dels màxims exponents de la Renaixença a finals del segle XIX.
Tenim el plaer de presentar el nostre ultim projecte: L’obra mestra de Ruyra, La parada, títol clàssic per excel·lència de la literatura infantil i juvenil. La parada és un aplec de narracions costumista d’una profunda fibra religiosa i humana, que recull l’agre de la terra.
Joaquim Ruyra i Oms
Girona 1858 – Barcelona 1939
Fou un escriptor català, considerat un dels grans contistes moderns dels segle XX. Narrador i poeta, també conreà la traducció, l’assaig i el teatre.
“Un polític desgraciat” és un monòleg satíric de l’any 1910, sobre la carrera de Pau Xinelles, durant la restauració borbónica. Xinelles es converteix en monàrquic fins que finalment es declarat ministre pel rei. Aquest tect és el testimoni de l’interés creixent de la societat per la política en un moment convuls. Bacelona bategava la fi del colonialisme, el pistolerisme, l’obrerisme i l’anarquisme, bombardejava la ciutat amb els seus atemptats.
De l’autor, Enrich Duch i Salvat, poques notícies ens han arribat. Sabem que va ser autor teatral i periodista català. de principis de segle. I que més tard, als anys 20, va participar en la campanya d’alliberació de Carrasco i Formiguera quan va ser empressonat durant la dictadura de Primo de Rivera.
JUDICI DE LA PREMPSA
Diumenge passat tingué lloc a la societat «La Familia Catalana» l’estrena del monólec cómic-satíric «Un polític desgraciat»original del nostre amic Eugeni Duch Salvat.
Dita obreta — que está molt ben escrita — obtingué un éxit falaguer, éssent cridat l’autor a escena en mitg d’ unanims mostres d’aprovació.
(El Poble Catalá, dia 22 de Novembre 1910)
En la Sociedad «La Familia Catalana», se ha estrenado el monólogo original de nuestro compañero en la prensa Sr. Duch y Salvat, titulado » Un Polític Desgraciat».
Dicha obrita está escrita con gran facilidad habiendo sido muy celebrados sus chistes, todos ellos de buena ley y llamado su autor al palco escénico al terminar la representación.
(Las Noticias, dia 23)
El pasado domingo, se estrenó en la Sociedad «La Familia Catalana», con halagüeño éxito, el monólogo cómico satírico «Un Polític desgraciat», del que es autor D. Eugenio Duch y Salvat.
Una fulla a la barba
Marc Extraña
Audiollibre
Voz: Anna Antoñico
Duración: 39 Minutos
Música: Eracilon & Alexander Blue (cc:by-nc-sa) Descarga Directa gratuita
MARC EXTRAÑA, és el jove autor de “UNA FULLA A LA BARBA”, nascut a Barcelona l’any 1977, licenciat en Humanitats. El seu interés per la escriptura el va dur a presentar-se al certamen de Literatura de la ciutat de Tarragona “DOMENCH GUANSE”, resultant guanyador, l’any 1995.
Si fem un resum del relat, diríem que es tracta d’una reflexió del que com a éssers humans perdem al no valorar la natura en tota la seva màgia.
En Klein, el gnom protagonista, enyora els temps en que el bosc era la seva vida i junt amb els seus companys ens volen transmetre el valor de l’amistad, la tristor de la soledat i l’enyorança cap a les seves arrels.
Narcís Oller és un dels Grans autors de la Reinaxença, Oller per la novel.la Jacint Verdaguer, amb poesia, Ángel Guimerà, per al teatre van significar per a la llengua catalana entrar en la modernitat literària. Oller va i introduir el naturalisme francès amb “Croquis al Natural” volum de contes al qual pertanyen (1879) “El vailet del Pa” i “Els qui ho miren i els qui hi van”. I que continuaria amb els titols de ficcio de la “Papallona” (1882), “l’Escanyapobres” (1884), “La Bogeria” (1898) o “Pilar Prim” (1906),
Oller va assumir les tesis estètiques naturalistes després de la lectura de l’obra d’Émile Zola. La novel.la com a reflexe fidedigne de la realitat social i el protagonisme necessari de la burguesía urbana com a simbol de la, sovint injusta, nova societat industrial. El Naturalisme cruel, queda ven retratat per l’artista al “Vailet del Pa”. Per molt amics que siguin els joves protagonistes, per molt que juguin sota l’aixopluc de la inocència dels infants, el món dels adults, simbolitzada per la diferència de classe i els diners, els acabarà separant irremediablement.
Forani, nascut a Valls a l’any 1846, es va introduir a l’intelectualitat de Barcelona, i ja no se’n va moure fins a la seva mort al 1930. Gràcies a l’influència del seu cosí, el crític Josep Ixart lliscava sense entrevancs per les institucions gestores del moviment de la Reinaxença: els Jocs Florals, el grup de Lo Gay Saber o les tertúlies del Cafè Suis. Amb la seva obra va assolir un gran prestigi al món de les lletres catalanes, llengua que reivindicà com a símbol unió i vehícle de culura.
Bonaventura Carles Aribau va ser poeta. És l’autor d’Oda a la patria, composició que va donar el tret de sortida al moviment de la Reinaxença i al romanticisme en català. Tot i que la seva obra poètica no és molt extensa (Ensayos poéticos” és el seu únic volum de poemes) l’activitat cultural va ser molt àmplia: periodista, (va ser un dels fundadors del diari El Europeo i La Sociedad Filosófica a l’any 1815 ), traductor, i crític literari, també.
Tanmateix Aribau es mostrava com un home amb moltes cares. A més de literat i erudit, va ser polític i economista. La seva faceta de polític, mostra que no sempre era coherent amb les seves idees. Si més no, se’l pot acusar volubilitat, si considerem que quan al 1823 va ser nomenat secretari de la diputatció de Lleida, no va dubtar en clamar a l’ordre públic. Ell mateix havia participat als moviment revolucionari de 1820, tan sols tres anys abans.
És cert que l’inici de la seva vida el dedicà a l’art i a l’aprenentatge, si més no, a la vida més pròpia de l’ànima. Va estudiar retòrica i poètica al seminari concialiar de Barcelona, ciutat on va néixer l’any 1798. A la Junta de Comerç va aprendre hidroestàtica, estàtica i física experimental. Però quan la seva mare va enmalaltir i el seu pare va exiliar-se, va llençar-se de ple al comerç i a activitats més lucratives. Va començar una exitosa carrera que culminaria amb càrrecs a Madrid com director de la casa de la moneda el 1852 o secretari de la intendencia de la casa reial i patrimoni, el 1857 . Va morir a Barcelona, a l’any 1862, per això, pobre i malat, per les coses de la vida.
A Déu siau, turons, per sempre á Déu siau;
O serras desiguals, que allí en la patria mia
Dels nuvols é del cel de lluny vos distingia
Per lo repos etrern, per lo color mes blau.
Adéu tú, vell Montseny, que dés ton alt palau,
Com guarda vigilant cubert de boyra é neu,
Guaytats per un forat la tomba del Jueu,
E al mitg del mar immens la mallorquina nau.
Jo ton superbe front coneixia llavors,
Com coneixer pogués lo front de mos parents;
Coneixia també lo só de los torrents
Com la veu de ma mare, ó de mon fill los plors.
Mes arrancat després per fals perseguidors
Ja no conech ni sent com en millors vegadas:
Axi d´arbre migrat á terras apartadas
Son gust perden los fruits, é son perfum las flors.
¿ Qué val que m´haja tret una enganyosa sort
A veurer de mes prop las torres de Castella,
Si l´cant dels trovadors no sent la mia orella,
Ni desperta en mon pit un generos recort ?
En va á mon dels pais en als jo m´trasport,
E veig del Llobregat la platja serpentina;
Que fora de cantar en llengua llemosina
No m´queda mes plaher, no tinch altre conort.
Pláume encara parlar la llengua d´aquells sabis
Que ompliren l´univers de llurs costums é lleys,
La llengua d´aquells forts que acatáren los Reys,
Defenguéren llurs drets, venjáren llurs agravis.
Muyra, muyra l´ingrat que al sonar en sos llabis
Per estranya regió l´accent natiu, no plora;
Que al pensar en sos llars no s´consum ni s´anyora,
Ni cull del mur sabrat las liras dels seus avis.
En llemosí soná lo meu primer vagit,
Quant del mugró matern la dolça llet bebia;
En llemosí al Senyor pregaba cada dia,
E cántichs llemosins somiaba cada nit.
Si quant me trobo sol, parl ab mon esperit,
En llemosi li parl, que llengua altra no sent,
E ma boca llavors no sap mentir, ni ment,
Puix surten mas rahons del centre de mon pit.
En Pere i altres contes
Claudi Planas i Font
Voz: David Espunya
Duración: 3 horas 15 minutos
Música: Julien Boulier and Schwarzweiss (cc:by-sa)
FX: Audiolibro.org
Audiollibre
Barcelona 1869-1931
Claudi Planas era advocat i treballador de la Companyia de Ferrocarrils de Tarragona. També va ser secretari de l’Ajuntament de Barcelona, ciutat on va néixer a l’any 1869. Claudi Planas gaudia també d’una vessant creativa brodada a les obres Entre Muntanyes (1894) Prosa (1903) i En Pere i altres contes (Barcelona, 1919) i que responen a la corrent estètica de la Reinaxença.
En Pere i altres contes són 18 relats: “En Pere”, “Llaurant” “La flor de fajol” “Vesprada”, “La brotada”, “La ventada”, “La cadena”, “Íntima”, “Del mar”, “Classe de dibuix”, “Clar de lluna”, “El vell de la carretera”, “La primera ventada”, “Quadres”, “El pobre borriquet”, “La mort de la guatlla” “Mestre quissu” i “Drama”. 18 estampes de la vida quotidiana de la pagesia d’inici de segle XX. Val la pena aprofundir en les descripcions de Planas del món rural a nivell paissatgístic però també psiquic. Envoltats del bonic paissatge verdós, els èssers simples no tenen por pel futur, ni d’allò que no es pot veure, pel fet que no es pot temer allò que no existeix, I allò que no existeix és la cosa no palpable o no guaitable, ni amb un ull ni amb dos.
Allò que els sentits copsen és pel que s’ha de patir i estimar, Per molt dura que realitat espetegui, la fe no supleix els peus a terra.
Demo 2 :
Els autors de la Reinaxença eren burgesos, cultes urbans, i admiradors, sempre desde el plateòric, del món rural, Pocs vivien fora de les ciutats, Al camp cercaven una peça més del trencaclosques de la nova identitat catalana. Els personatges de Planas eren una fiblada de frescor a la neurosi urbana que aleshores naixia, Els literatats sortien a passejar a la muntanya, buscant la justificació pintoresca al projecte catalanista. L’Admiració per l’ens rural, potser era verdadera però va ser la llavor a la perpetuació d’un sistema turístic massiu i que, sorprenentment, liquidaria el món que recreen a les seves obres, fent brotar parcs temàtics de fauna i flora.
“Lo casament s’ efectuará aviat. Vina, t’ espero, necessito de ta bona amistat” són paraules que, idil.licament, irreflexivament, descriuen els costums dels pagesos , en aquest cas negocions matrimonials, que Carles Boix de la Trinxeria testimonia a Recorts d’un Excurisionista. Publicat l’any 1887, és un recull dels articles, apareguts a la Revista La Reinaxença, i els butlletins de l’Associacio Catalana d’Excursions Científiques i l’Associació Catalana d’Excursions, de les que Boix n’era membre. Escriptor naturalista de la Reinaxença, pertaneixia a la noblesa del Vallespir. Va néixer a Prats de Molló (1831) però s’assentà a la Jonquera per administrar les seves terres. Hi va residir fins a la seva mort l’any 1897. Els boscos i les praderies del nord eren l’escenari on observava els costums, on escoltava contes i rondalles, que somiadorament va evocar a Recorts d’un excursionista.
Boix de la Trinxeria va estudiar a Tolosa de Llenguadoc i a Barcelona, on va estar molt involucrat en l’ambient cultural de mitjans de Segle XIX. Aficionat a les tertúlies de cafè i als escacs, mantenia correspondència amb escaquistes de tot Europa. Va construir amb altres locals, com Hilario Soler o Eusebi Riu el Cercle d’Escacs, on s’hi jugaven partides a la cega. A obres com Pla i Muntanya (1888) L’hereu Noradell (1889), De ma collita (1890), Montalba (1891) ),Tardanies (1892) o L’hereu Subirà (1893), Boix dessitjava un retorn a la manera de viure, als costums, a la senzillesa de l’Antic Règim. Sense oblidar mai, però, l’il.liquidable Romanticisme, del que no se n’escapa tot el moviment de la Reinaxença.
“Quína hermosa matinada! l’ oreig es fresquet, lo cel blau sense un parrach de nuvol; se sent l’ aroma de l’ herba dallada dels prats; la cotoliva s’ enlayra refilant á gran altura; las floretas de montanya sacudeixen la rosada de la nit”. El català del segle XIX que Boix empra és completament entenedor. Un llenguatge capaç d’acostar i traspassar l’emoció al lector contemporani. Amb nostalgia i pena, alhora, perque ja no hi es tota, la realitat. Indubtablement, la vida a la Jonquera de mitjans de segle XIX ja no existeix. Bosch en els seus textos testimonia el “folclore” abans que, l’inexorable pas del temps i la modernitat el destrueixin. És el temps, que no l’espai, un mur angoixosament insalvable.
L’auca del senyor Esteve és la novela clau del modernisme català. Ja a la seva época va gaudir d’una gran repercusió ja que es va emmarcar dins el moviment de la Reinaxença catalana, a les darreries del segle XIX, que marcava la fi simbòlica de la decadencia política i cultural del país respecte a Espanya. El modernisme però va esclatar a tot Europa. Va néixer en contraposició al classicisme i pregonava la imaginació creativa, rompre les linees acadèmiques i la representació subjectiva de la realitat.
A l’auca del senyor Esteve, de l’any 1907, aquesta dicotomía, creativitat versus academicisme, és representada per la dualitat artista-societat. La vida del senyor Esteve és l’eix per dibuixar un retrat costumista dels valors d’una classe social que aleshores naixia: la petita burguesía catalana. El treball, és representat com a conductor de la cotidianitat, l’austeritat i l’autorrepresió, com a regles de comportament. És a dir tot, allò que tradicionalment s’identifica amb el concepte de “seny”. Són valors que es contrapossen a la creativitat, esponteneitat i l’alegria pròpies de la “rauxa”, representada en el fill del senyor Esteve: en Ramonet, artista de la familia en que el propi Rusiñol emmiralla la seva personalitat. Ell va néixer a l’any 1861 al barri de Ribera de Barcelona, on la familia era propietaria d’una botiga de fils. Santiago hi va treballar desde la seva adolescencia. Ell sentia una forta vocació artística, però l’avi, el cap del clan, sempre s’hi va opossar. Quan aquest va morir, el jove Santiago, va abandonar la botiga i es va dedicar allò que realment dessitjava: la pintura i la literatura. L’autor, doncs, se serveix d’aquesta experiencia personal per a construir la novela, en que fa un retrat irònic i amb molt sentit de l’humor, ratllant la parodia dels personatges, alhora que idealitza la vida d’artista.
Rusiñol es va comportar com un esplèndid fill del modernisme: bohemi, alegre y divertit. Quan es va poder dedicar a la seva doble vocació, l’escripura i la pintura, es va convertir en el major representant de la vida bohemia a Barcelona, Organitzador de les grans festes modernistes a Sitges, visitant dels baixos fons del barri del port a on prenia notes i en dibuixava els paisatges. Fins i tot va viatjar a Paris, a Montmatre, com manava l’estatut bohemi del tombant de segle. On per cert, va descobrir la pintura del Greco vivament reclamada per les vanguardes artístiques del segle XX.
Santiago Rusiñol va deixar un gran llegat, reflexe de la seva energia creativa, energia aprofitada fins al final de la seva vida, l’any 1931, quan pintava els jardins d’Aranjuez. En vida, cada any organitzava una exposisió de pintura a la mítica sala Parés de Barcelona amb el seu amic, l’ilustrador, Ramon Casas. Destaca també per la seva extensa obra literaria: numeroses peces teatrals i novel-les, entre les que se situa i destaca l’Auca del Senyor Esteve.
Poeta y escriptor clàssic català. Va néixer a Barcelona l’any 1860 i va morir a la mateixa ciutat el 1911. Maragall, era l’hereu d’una acaudalada família textil. Desde jove va sentir una fervorosa pasió artística que el va abocar a la literatura. El primer premi que va guanyar va ser a l’any 1881 va guanyar els Jocs Florals de Badalona. Encara que es va llicenciar en Dret i, en contra de la voluntat familiar, va seguir cultivant la seva activitat literaria. Al tombant de segle part de la burgesia es va sentir identificada amb el nacionalisme català naixent i amb les idees modernistes representades en arquitectura per Antoni Gaudí, i intimament lligades al romanticisme europeau. Joan Maragall va representar nova ideologia i la va intelectualment amb la seva obra.
Els poemes compilats per audio-libro.com formen part d’Enllà, un recull poemes de 1906 i de Seqüències de 1911, l’últim any de la seva vida.
La parada
Un polític desgraciat
Una fulla a la barba
El vailet del Pa i
La pàtria
En Pere i altres contes
Recorts d’un excursionista
L’auca del Senyor Esteve
Poemas
Audiolibros - Literatura 