Rosa de Lima Audiollibre Àngel Guimerà i Jorge Voz: David Espunya Duración: 1 hora 26 minutos Música: Classiccat
Àngel Guimerà i Jorge (1845 – 1924); narrador, dramaturg, polític i poeta. La seva obra, tant en Castallano com en català, va ser molt destacada per unir a una aparença romàntica els elements principals del realisme, el va fer un dels màxims exponents de la Renaixença a finals del segle XIX.
Narcís Oller és un dels Grans autors de la Reinaxença, Oller per la novel.la Jacint Verdaguer, amb poesia, Ángel Guimerà, per al teatre van significar per a la llengua catalana entrar en la modernitat literària. Oller va i introduir el naturalisme francès amb “Croquis al Natural” volum de contes al qual pertanyen (1879) “El vailet del Pa” i “Els qui ho miren i els qui hi van”. I que continuaria amb els titols de ficcio de la “Papallona” (1882), “l’Escanyapobres” (1884), “La Bogeria” (1898) o “Pilar Prim” (1906),
Oller va assumir les tesis estètiques naturalistes després de la lectura de l’obra d’Émile Zola. La novel.la com a reflexe fidedigne de la realitat social i el protagonisme necessari de la burguesía urbana com a simbol de la, sovint injusta, nova societat industrial. El Naturalisme cruel, queda ven retratat per l’artista al “Vailet del Pa”. Per molt amics que siguin els joves protagonistes, per molt que juguin sota l’aixopluc de la inocència dels infants, el món dels adults, simbolitzada per la diferència de classe i els diners, els acabarà separant irremediablement.
Forani, nascut a Valls a l’any 1846, es va introduir a l’intelectualitat de Barcelona, i ja no se’n va moure fins a la seva mort al 1930. Gràcies a l’influència del seu cosí, el crític Josep Ixart lliscava sense entrevancs per les institucions gestores del moviment de la Reinaxença: els Jocs Florals, el grup de Lo Gay Saber o les tertúlies del Cafè Suis. Amb la seva obra va assolir un gran prestigi al món de les lletres catalanes, llengua que reivindicà com a símbol unió i vehícle de culura.
En Pere i altres contes
Claudi Planas i Font
Voz: David Espunya
Duración: 3 horas 15 minutos
Música: Julien Boulier and Schwarzweiss (cc:by-sa)
FX: Audiolibro.org
Audiollibre
Barcelona 1869-1931
Claudi Planas era advocat i treballador de la Companyia de Ferrocarrils de Tarragona. També va ser secretari de l’Ajuntament de Barcelona, ciutat on va néixer a l’any 1869. Claudi Planas gaudia també d’una vessant creativa brodada a les obres Entre Muntanyes (1894) Prosa (1903) i En Pere i altres contes (Barcelona, 1919) i que responen a la corrent estètica de la Reinaxença.
En Pere i altres contes són 18 relats: “En Pere”, “Llaurant” “La flor de fajol” “Vesprada”, “La brotada”, “La ventada”, “La cadena”, “Íntima”, “Del mar”, “Classe de dibuix”, “Clar de lluna”, “El vell de la carretera”, “La primera ventada”, “Quadres”, “El pobre borriquet”, “La mort de la guatlla” “Mestre quissu” i “Drama”. 18 estampes de la vida quotidiana de la pagesia d’inici de segle XX. Val la pena aprofundir en les descripcions de Planas del món rural a nivell paissatgístic però també psiquic. Envoltats del bonic paissatge verdós, els èssers simples no tenen por pel futur, ni d’allò que no es pot veure, pel fet que no es pot temer allò que no existeix, I allò que no existeix és la cosa no palpable o no guaitable, ni amb un ull ni amb dos.
Allò que els sentits copsen és pel que s’ha de patir i estimar, Per molt dura que realitat espetegui, la fe no supleix els peus a terra.
Demo 2 :
Els autors de la Reinaxença eren burgesos, cultes urbans, i admiradors, sempre desde el plateòric, del món rural, Pocs vivien fora de les ciutats, Al camp cercaven una peça més del trencaclosques de la nova identitat catalana. Els personatges de Planas eren una fiblada de frescor a la neurosi urbana que aleshores naixia, Els literatats sortien a passejar a la muntanya, buscant la justificació pintoresca al projecte catalanista. L’Admiració per l’ens rural, potser era verdadera però va ser la llavor a la perpetuació d’un sistema turístic massiu i que, sorprenentment, liquidaria el món que recreen a les seves obres, fent brotar parcs temàtics de fauna i flora.