En Pere i altres contes
Claudi Planas i Font
Voz: David Espunya
Duración: 3 horas 15 minutos
Música: Julien Boulier and Schwarzweiss (cc:by-sa)
FX: Audiolibro.org
Audiollibre

Escoltar Demo:

Demo 1 :

Preu : 2 Euro

DESCARREGAR AUDIOLLIBRE

Claudi Planas i Font

Barcelona 1869-1931
Claudi Planas era advocat i treballador de la Companyia de Ferrocarrils de Tarragona. També va ser secretari de l’Ajuntament de Barcelona, ciutat on va néixer a l’any 1869. Claudi Planas gaudia també d’una vessant creativa brodada a les obres Entre Muntanyes (1894) Prosa (1903) i En Pere i altres contes (Barcelona, 1919) i que responen a la corrent estètica de la Reinaxença.

En Pere i altres contes són 18 relats: “En Pere”, “Llaurant” “La flor de fajol” “Vesprada”, “La brotada”, “La ventada”, “La cadena”, “Íntima”, “Del mar”, “Classe de dibuix”, “Clar de lluna”, “El vell de la carretera”, “La primera ventada”, “Quadres”, “El pobre borriquet”, “La mort de la guatlla” “Mestre quissu” i “Drama”. 18 estampes de la vida quotidiana de la pagesia d’inici de segle XX. Val la pena aprofundir en les descripcions de Planas del món rural a nivell paissatgístic però també psiquic. Envoltats del bonic paissatge verdós, els èssers simples no tenen por pel futur, ni d’allò que no es pot veure, pel fet que no es pot temer allò que no existeix, I allò que no existeix és la cosa no palpable o no guaitable, ni amb un ull ni amb dos.

Allò que els sentits copsen és pel que s’ha de patir i estimar, Per molt dura que realitat espetegui, la fe no supleix els peus a terra.

Demo 2 :

Els autors de la Reinaxença eren burgesos, cultes urbans, i admiradors, sempre desde el plateòric, del món rural, Pocs vivien fora de les ciutats, Al camp cercaven una peça més del trencaclosques de la nova identitat catalana. Els personatges de Planas eren una fiblada de frescor a la neurosi urbana que aleshores naixia, Els literatats sortien a passejar a la muntanya, buscant la justificació pintoresca al projecte catalanista. L’Admiració per l’ens rural, potser era verdadera però va ser la llavor a la perpetuació d’un sistema turístic massiu i que, sorprenentment, liquidaria el món que recreen a les seves obres, fent brotar parcs temàtics de fauna i flora.