Recorts d’un excursionista
Carles Bosch de la Trinxeria
Audiollibres en català
Voz: David Espunya
Duración: 3 Horas
Música: Ehma & Shardik’s Walkman (cc:by-sa)
FX: Audiolibro.org
Audiollibre

Escoltar:

Demo 1 : Descargar Demo 1
Demo 2 : Descargar Demo 2

Precio de la descarga : 2 Euros

¡¡Descargar Ahora!!

Literatura catalana

Visitar el blog de David Espunya

“Lo casament s’ efectuará aviat. Vina, t’ espero, necessito de ta bona amistat” són paraules que, idil.licament, irreflexivament, descriuen els costums dels pagesos , en aquest cas negocions matrimonials, que Carles Boix de la Trinxeria testimonia a Recorts d’un Excurisionista. Publicat l’any 1887, és un recull dels articles, apareguts a la Revista La Reinaxença, i els butlletins de l’Associacio Catalana d’Excursions Científiques i l’Associació Catalana d’Excursions, de les que Boix n’era membre. Escriptor naturalista de la Reinaxença, pertaneixia a la noblesa del Vallespir. Va néixer a Prats de Molló (1831) però s’assentà a la Jonquera per administrar les seves terres. Hi va residir fins a la seva mort l’any 1897. Els boscos i les praderies del nord eren l’escenari on observava els costums, on escoltava contes i rondalles, que somiadorament va evocar a Recorts d’un excursionista.

Boix de la Trinxeria va estudiar a Tolosa de Llenguadoc i a Barcelona, on va estar molt involucrat en l’ambient cultural de mitjans de Segle XIX. Aficionat a les tertúlies de cafè i als escacs, mantenia correspondència amb escaquistes de tot Europa. Va construir amb altres locals, com Hilario Soler o Eusebi Riu el Cercle d’Escacs, on s’hi jugaven partides a la cega. A obres com Pla i Muntanya (1888) L’hereu Noradell (1889), De ma collita (1890), Montalba (1891) ),Tardanies (1892) o L’hereu Subirà (1893), Boix dessitjava un retorn a la manera de viure, als costums, a la senzillesa de l’Antic Règim. Sense oblidar mai, però, l’il.liquidable Romanticisme, del que no se n’escapa tot el moviment de la Reinaxença.

“Quína hermosa matinada! l’ oreig es fresquet, lo cel blau sense un parrach de nuvol; se sent l’ aroma de l’ herba dallada dels prats; la cotoliva s’ enlayra refilant á gran altura; las floretas de montanya sacudeixen la rosada de la nit”. El català del segle XIX que Boix empra és completament entenedor. Un llenguatge capaç d’acostar i traspassar l’emoció al lector contemporani. Amb nostalgia i pena, alhora, perque ja no hi es tota, la realitat. Indubtablement, la vida a la Jonquera de mitjans de segle XIX ja no existeix. Bosch en els seus textos testimonia el “folclore” abans que, l’inexorable pas del temps i la modernitat el destrueixin. És el temps, que no l’espai, un mur angoixosament insalvable.